El municipi de Montseny, conegut antigament amb el nom del titular de la seva parròquia, Sant Julià de Montseny, té actualment una extensió de 27,02 km², està situat al vessant meridional de la muntanya del Montseny i és l'únic poble del massís que en manté el nom. El seu relleu és molt accidentat, ja que s'estén des dels cims de Matagalls i Les Agudes., al voltant dels 1.700 metres d'altitud, fins més avall del nucli principal del poble, que està situat al voltant de l'església parroquial, a una cota de 530 metres.

El municipi, situat a la comarca del Vallès Oriental, termeneja amb les comarques d'Osona i de la Selva i té forma triangular. Al nord, des del cim de Matagalls (1.694 m), on coincideixen amb Viladrau i El Brull, el terme arriba al Coll de Sant Marçal, exactament fins la Taula dels Tres Bisbes (anomenada així ja que allà hi coincideixen els límits dels bisbats de Barcelona, Girona i Vic), on limita amb el terme de Viladrau i Arbúcies. D'aquest indret i fins el cim de Les Agudes (1.706 m), Montseny limita amb Fogars de Montclús. Per l'altre extrem del seu terme, el sud-oest, limita amb els municipis de Tagamanent, Cànoves i Sant Pere de Vilamajor, mentre que pel sud-est ho fa amb la parròquia de La Costa del Montseny, que pertany al municipi de Fogars de Montclús.

És difícil establir unes característiques geogràfiques homogènies (clima, relleu, vegetació,...) en un terme municipal amb un relleu tan accidentat i muntanyós i amb un desnivell de nord a sud que arriba als 1.200 metres. La Tordera, que neix a la Font Bona de Sant Marçal, travessa bona part del terme, i recull les aigües d'una sèrie de rieres i torrents (curts, accidentats i de cabal irregular): les rieres de La Castanya i de la Bascona, que recullen les aigües provinents de La Calma, i la riera del Teix i de la Xica, a més dels torrents del Sot de les Illes, del Sot dels Castellets, del Sot Mal, del Sot de la Pomereta i altres menors que s'alimenten de les aigües que davallen dels cims de Matagalls i Les Agudes.

El relleu accidentat i l'orientació fan que el clima i la vegetació siguin ben diversos. El clima rigorós de l'alta muntanya no te res a veure amb el clima benigne de les planes i terrasses assolellades on s'assenta el nucli del poble. La vegetació de Montseny també és molt diferenciada, en funció de l'altitud: va des del matoller de ginebro dels cims als alzinars típics de les parts més baixes del terme. Enmig, podem trobar els alzinars muntanyencs amb falgueres i obagues de castanyers al voltant dels 900-1.000 metres, algunes fagedes als 800 metres i alguna capa d'avets a alçada superior, a més de la típica vegetació de ribera en les proximitats dels nombrosos cursos d'aigua.

Entre l'exuberant vegetació que podem contemplar a Montseny destaca un exemplar excepcional: "el boix de l'església", ubicat al pati que hi ha al davant d'aquesta, i que l'any 1990 va ser declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya.

A la major part de finques també hi trobem arbres monumentals: roures alzines anomenats les glaneres.